Bon dia!
Avui presanterem el glossari de la unitat 8:
-Ritme corxera dues semicorxeres: És la
combinació en una mateixa pulsació de la figura de corxera seguida de dues
semicorxeres, perquè una corxera val 1/2 temps i dues semicorxeres equivalen,
igualment, a 1/2 temps.
El fonema rítmic de la corxera amb dues semicorxeres és titiri.
El fonema rítmic de la corxera amb dues semicorxeres és titiri.
-Cançó d'estructura bitemàtica: És una
cançó que presenta una estructura amb dues parts o temes que podrien funcionar
de manera autònoma. Es diferencia de la cançó estròfica en què en la estròfica
es canvia el text cada vegada que es repeteix la tornada.
-Escala diatónica: El
model d'escala diatònica natural és el més conegut Composts de 8 sons —en
conjunt anomenats «vuitena»—, aquest model s'evidencia esquemàticament amb el
patró que mostren les tecles blanques del piano saltant les tecles negres, per exemple:
seguint la seqüencia do—re—mi-fa—sol—la—si-do. Sota el sistema modern de
temperament igual, l'escala diatònica està composta:
- Qualitativament per 2 tipus d'intervals: el to (T) i el semitò
- Quantitativament, l'escala completa té 5 tons i 2 semitons. La diferent manera de distribuir d'aquests intervals (els cinc tons i els dos semitons) en els graus successius, porta el nom de manera. Hi ha 7 maneres de distribuir tons i semitons.
-Unisò: És un
patró que presenta dues notes iguals situades en la mateixa altura. En realitat
en aquest tipus d'interval no hi ha distància perquè es tracta de la mateixa
nota.
Quan diverses persones canten alhora, com en un cor, canten "a una veu", és a dir, al unisò.
-Textura musical:
És la
forma en què els materials melòdics, rítmics i harmònics es combinen en una
composició, determinant així la qualitat sonora global d'una peça. Designa la
forma de relacionar-se les diverses veus que intervenen en una peça musical
(entenent com a veus diverses línies melòdiques simultànies, siguin vocals)
-Cànon: És una
forma de composició musical d'estructura polifònica basada en la imitació
estricta entre dues o més veus separades per un interval temporal. La primera
veu interpreta una melodia i és seguida, a distància de certs compassos, per
successives veus que la repeteixen, en alguns casos transformades en la seva
tonalitat o en altres aspectes. A la primera veu se li crida proposta o
«antecedent», i a les veus que li segueixen resposta o «conseqüent». És a dir,
és una composició a dues o més veus, cadascuna de les quals s'imita rigorosament
a la distància de unisò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario